El nacional catolicisme de 'la España negra’

Ahir, l’arquebisbe de Pamplona i bisbe de Tudela, Fernando Sebastián Aguilar va publicar que “Falange és un partit digne de recolzar”. A aquestes alçades ja hauríem d’estar acostumats a les sortides de to de la Conferència Episcopal Espanyola. Recordeu que el novembre de l’any passat, la CEE va publicar el document Instrucción pastoral. Els bisbes, mitjançant aquest text advertien que “no tots els programes polítics són compatibles amb la fe”.

Ara, l’arquebisbe de Pamplona ha posat nom als partits que, segons ell, estan compromesos amb la fe catòlica: Comunión Tradicionalista Católica, Alternativa Española, Tercio Católico de Acción Política i Falange Española de las JONS. Fernando Sebastián Aguilar, l’arquebisbe, diu que els catòlics no poden votar a qui recolzi “elements clarament immorals com poden ser la legitimació de la violència, l’extensió de la permissivitat moral, la legitimació de l’avortament, l’eutanàsia o la dissolució del matrimoni i de la família".

Tal com va passar entre el 1931 i el 1933, l’Església se sent amenaçada i critica el laïcisme de l’Estat. L’Església no accepta que el caràcter laic de l’Estat Espanyol. A la Instrucción Pastoral del novembre, la Conferència Episcopal ja condemnà els dirigents polítics que no segueixen la moral de l’Església i es pronuncià sobre la passada treva d’ETA, els nous estatuts, el matrimoni homosexual o el nou format de l’assignatura de religió.

Durant la Segona República, el president Manuel Azaña va dir “Espanya ha deixat de ser catòlica” i aquesta legislatura s’han aprovat mesures a favor d’un estat laic, aconfessional i que accepta tots els credos. De la mateixa manera que durant la República, ara, amb el govern socialista, l’Església Catòlica tendeix a alinear-se amb els partits i les classes conservadores. És així que el clergat ha començat a sortir al carrer, a manifestar-se amb organitzacions catòliques, dirigents d’alguns partits de dretes i altres associacions afins.

Són aquestes escenes un símbol de la voluntat de retornar al nacional catolicisme? Aquestes manifestacions es poden posar en paral·lel a les mobilitzacions del 1935 a l’Escorial o Covadonga en contra de la llibertat religiosa o la legalitat del divorci? No se sap. El que és evident, però, és que l’Esglèsia vol tenir un cert control i influència sobre el Parlament. Hem retornat a l’escenari on l’'Espanya negra', conservadora i catòlica, s’enfrontava a l’'Espanya roja' progressista i laica.