En encetar un any sembla que toca començar coses noves. O rescatar-ne d'antigues. Des d'aquest espai faré les dues coses alhora: rescataré aquest vell blog oblidat i hi reflectiré les experiències d'una nova assignatura.
Per ara, en tele, només he exercit d'espectador (si exceptuem la breu prova de càmera de dilluns passat). Pensant en la meva experiència televisiva, sempre situat en aquell espai que queda entre la pantalla i el sofà, crec que tot el que reflexa el tub catòdic són imatges del passat.
Estem en la precampanya electoral i en la postcampanya alhora. Encara vivim la ressaca de les eleccions municipals i autonòmiques (les teòriques eleccions de la proximitat que van tenir com a protagonistes Zapatero i Rajoy) i els telenotícies ja van plens d'actes, contractes, inauguracions d'obres i acusacions d'oportunisme.
Les imatges, si no fos perquè els simpatitzants que acompanyen els líders dels partits van en màniga llarga, podrien ser perfectament les mateixes.
Què ha canviat? Com a màxim, el complement directe de les frases que fan servir Rajoy i Zapatero en els seus discursos. Ja no es diu "la immigración" sinó el "catalanismo fanático". Ja no es diu "el AVE en 2007" sinó "el 2008 será el año del AVE". I és que la llei de la memòria històrica hauria de poder aplicar-se al parlament i a la història de fa uns mesos.
Cal que tothom recordi els seus arguments, les seves promeses però sobretot cal retre comptes amb els tots els ciutadans que no ténen memòria de peix. Cal que els mitjans no juguin a aquest joc, el passat és el passat i ningú té potestat per canviar-lo o per fer-lo oblidar. Cal començar a retre comptes i els mitjans disposen d'arxius que serien molt valuosos per fer un anàlisi com cal de l'escenari polític d'aquesta legislatura. Perquè no el fan servir?
A vegades mirar la tele és com mirar la via d'un tren: res canvia
dijous, 10 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)