dijous, 3 de maig del 2007
El fantasma de Lady Di
Durant un quart de segle, els periodistes arribaven a les redaccions i els seus caps els saludaven amb un “busca un Watergate”. L’estiu del 1997 tot va canviar. La mort de Lady Di entre els braços –i les cames, segons sembla- del seu amant va desfermar la primera onada d’histèria global. La beatificació immediata que la premsa va fer de la ex princesa va modificar el crit de guerra dels redactors en cap: “a veure si aconsegueixes alguna cosa de plorar, amb espelmes, missatges tendres i ossos de peluix ”. Ara que vivim la cultura del triomf (la cultura d’Operación Triunfo, la cultura de la celebritat) el necroperidisme és més selectiu. No s’ha replantejat la concepció social de la mort, només la de determinats cadàvers exquisits.En els successius 11-X els periodistes han tingut l’oportunitat de mantenir Lady Di en vida. Amb locutors que ploren davant els micròfons i Elton John i John Lenon cridant des de tots els altaveus, es desvirtua qualsevol interpretació del succés. S’aposta per la la morbositat, quan s’acaba, es dona cobertura al dol públic dels afectats de segon grau. Els resultats han estat estèticament deplorables però l’efecte emocional és innegable.El memorial més recent de Lady Di ha tingut lloc a una universitat de Virginia. Els alumnes repeteixen la litúrgia londinenca del 1997. La seva espiritualitat com a comunitat (acabada de descobrir) els fa demostrar la seva sensibilitat davant les càmeres. Moments poètics de la talla del “no us oblidem”. Tothom hauria de valorar el dret que tots tenim a expressar el dolor a la nostra manera, o a contenir-lo; llavors els mitjans respectarien la intimitat de la situació. Recordeu que Lady Di va ser una de les dones més cursis del món conegut. Algun dia ens donaran la raó, a nosaltres i a Isabel II d’Anglaterra.
Maria de la Pau Janer, símptoma de què?
El fitxatge de Maria de la Pau Janer per la llista del PP és balsàmic. És d’agrair que els diaris de les illes retirin Jaume Matas, Rosa Estaràs o Catalina Cirer de les portades. Parlo de Maria de la Pau Janer perquè l’escriptora menys dolenta dels Planeta és un exemple d’autosuficiència i gestió sostenible: només treballa per ella mateixa. I és que la podem relacionar amb estranys afers sospitosos d’oportunisme: “favor per favor”. Recordem que fa ben poc, a les eleccions al Parlament de Catalunya, l’escriptora-presentadora-contertuliana-i-ara-política recolzà amb entusiasme a Artur Mas, el candidat convergent que signava davant notari que no pactaria amb el PP.
Recordem també, d’això ja fa anys, que quan Maria de la Pau Janer estava casada amb un catedràtic de dret constitucional va estar a punt de ser regidora del PSOE a l’Ajuntament de Palma i no va poder ser perquè finalment el partit socialista la rebutjà.
El que fins ara sembla clar és que Maria de la Pau Janer (una escriptora coneguda pel seu encant natural i per la seva integració a la cultura dels Països Catalans) guanyarà alguna cosa amb aquesta candidatura, el PP, en canvi, encara no ho té clar.
La contractació de l’escriptora no demostra una obertura ideològica del PP balear, sinó la seva desesperació. El president Matas seria capaç de posar un voltor a les seves llistes i a l’escut de la façana del palauet que s’està construint només per mantenir-se en el poder. El que és estrany és que Janer pugui ser consellera d’un partit tan anticatalà com el PP. Ben segur que no aportarà vots sinó que en restarà.
La vuitena posició a la llista del PP pot suggerir que la guanyadora del Planeta ha estat postergada a un lloc amb poc glamour, però hi ha rumors que asseguren que el segon lloc de la llista estava reservat a Rafel Nadal, que ahir va protagonitzar la pallassada més cara de la història de Mallorca. Pels dos-cents milions de les antigues pessetes que el govern va pagar a Nadal i Federer, els dos tennistes ja s’haguessin pogut menjar l’arena i la gespa del show. Mentrestant, la resta de membres de la candidatura del PP (que van gaudir del partit de tennis des de la zona VIP) hauran de superar el trauma de compartir meetings amb algú que ha escrit llibres i no ha col·locat cantons un damunt l’altre. “Ara només falta que ens facin llegir”, diran els populars. Una societat afectada d’aquest mal mereix ser governada per qui el promouen. Dit d’una altra manera, el 27 de maig, sabrem si les Illes Balears que surten de les urnes es definiran com un país madur, o simplement vell.
Recordem també, d’això ja fa anys, que quan Maria de la Pau Janer estava casada amb un catedràtic de dret constitucional va estar a punt de ser regidora del PSOE a l’Ajuntament de Palma i no va poder ser perquè finalment el partit socialista la rebutjà.
El que fins ara sembla clar és que Maria de la Pau Janer (una escriptora coneguda pel seu encant natural i per la seva integració a la cultura dels Països Catalans) guanyarà alguna cosa amb aquesta candidatura, el PP, en canvi, encara no ho té clar.
La contractació de l’escriptora no demostra una obertura ideològica del PP balear, sinó la seva desesperació. El president Matas seria capaç de posar un voltor a les seves llistes i a l’escut de la façana del palauet que s’està construint només per mantenir-se en el poder. El que és estrany és que Janer pugui ser consellera d’un partit tan anticatalà com el PP. Ben segur que no aportarà vots sinó que en restarà.
La vuitena posició a la llista del PP pot suggerir que la guanyadora del Planeta ha estat postergada a un lloc amb poc glamour, però hi ha rumors que asseguren que el segon lloc de la llista estava reservat a Rafel Nadal, que ahir va protagonitzar la pallassada més cara de la història de Mallorca. Pels dos-cents milions de les antigues pessetes que el govern va pagar a Nadal i Federer, els dos tennistes ja s’haguessin pogut menjar l’arena i la gespa del show. Mentrestant, la resta de membres de la candidatura del PP (que van gaudir del partit de tennis des de la zona VIP) hauran de superar el trauma de compartir meetings amb algú que ha escrit llibres i no ha col·locat cantons un damunt l’altre. “Ara només falta que ens facin llegir”, diran els populars. Una societat afectada d’aquest mal mereix ser governada per qui el promouen. Dit d’una altra manera, el 27 de maig, sabrem si les Illes Balears que surten de les urnes es definiran com un país madur, o simplement vell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)