divendres, 8 de febrer del 2008

Que preparem l'últim informatiu!

Connexions en directe, una entrevista, el temps i el trànsit. Tot, tot, tot. No hi ha res que quedi pendent per dilluns. Hem decidit que l'apunt es faci en directe. Es tracta d'això, no? Nous reptes, innovar, canviar i provar: tastar-ho tot per millorar més i més la recepta. Això intentem tots els que formem part de l'equip d'edició. La veritat és que sabem que el risc porta implícita la possibilitat de fallar. Ben segur que hi haurà errades, ben segur que es podrà millorar tot, però ens agrada el que hem proposat i ho defensarem tan bé com puguem.
Avui però, l'única cosa que he defensatat han estat algunes relacions de classe. I és que en qualsevol acte comunicatiu, quan hi ha un intermediari entre l'emissor i el receptor, pot ser ben bé que el receptor no escolti exactament allò que l'emissor volia dir. Però aquest és un fenòmen estudiat i que funciona fa molts anys. No hem inventat res de nou. De tota manera, si hagués inventat aquesta manera de comunicar l'hauria patentat amb el nom de "periodisme".

dimarts, 5 de febrer del 2008

Allò més televisiu de l'erasmus Sant Antoni!

Inreïble! Mític! Irrepetible! A Manacor (aquella cuna de tennistes i fàbrica de perles de Mallorca) no es parla d'altra cosa. Ens veuen a la Xina! "El gegant asiàtic es despeta i mira cap a nosaltres!" deia el titular de la revista més llegida del poble. I és que la solidaritat humana arriba fins a fites que costen d'imaginar. Tres pobres estudiants erasmus (els primers que ha rebut l'escola de cultura popular del poble) al llindar del suspens per un problema de convalidacions! Quina injustícia! Quin poc reconeixement que reb l'esbarjo per part de les acadèmies! Sort dels xinesos que, defensors de la justícia social, garants de les llibertats més absolutes i del populisme (s'entén que deriva de poble), centren la seva política internacional en la solidaritat i cooperació entre cultures.

Quin gran vídeo, quina gran festa, quin gran poble (el xinès, vull dir...)